El cens d'habitants de Rosselló a mesura que començava a afeblir-se la pressió del Decret de Nova Planta manat per Felip V, el primer quart de segle XVIII, experimenta un considerable grau de creixement, fent que els 30 habitants d'aquell moment es transformessin en els 2100 actuals.

Amb una particularitat ben lloable que li garanteix la continuïtat: Ser un dels pobles capdavanters de la Comarca, amb el cens més elevat de menors de 0 a 15 anys (35'2%); esment que també seguint el mateix paràmetre d'índex, de gent amb edat de jubilació (22,07%). A conseqüència de la duplicitat en la font d'ingressos de la comunitat, l'agrícola i la industrial, Rosselló gaudeix d'un nivell econòmic força regular i ben equilibrat, la qual cosa fa que davant l'absència de grans propietaris, s'aconsegueix que no existeixin classes socials i econòmiques massa diferenciades.Ans el contrari, el gruix de les famílies disposa d'uns ingressos més o menys estabilitzats aconseguint certa autonomia d'acció i manca de dependència a algun que altre cercle social determinat.

El fet comporta que Rosselló sigui una societat amable i alliberada de perjudicis, dotant-lo d'una capacitat d'integració que aconsegueix que el foraster o el nouvingut, és trobi sense complexes ni barreres, plenament integrat i admès a la societat rossellonesa. En els seus inicis Rosselló tingué com a element principal l'Agricultura; els farratges, cereals, el vi, l'oli i l'hortalisses, etc..., i foren els seus camps de producció, fins el 1952 en que s'inicià la primera plantació de pomeres racional; fins esdevindre la fruticultura factor principal de la producció agrícola. Font econòmica que comparteix amb el procedent del sector industrial.

Rosselló ja d'antic te una característica industrial, ben determinada puig en un Capbreu de la Camera de Gardeny el 1217 te censats entre la població i Al-Kanis 12 molins fariners i dos de drapers, aprofitant les corrents d'aigua del canal de Pinyana i la Sèquia del Cap. Molins alguns d'ells desapareguts o que reiniciarent les seves tasques en posteriors èpoques amb altres denominacions: Escuer, 1718, esdevingut després gran indústria tèxtil; Botta, 1795; Morlius, 1840, avui Molí del Serra; Clua, 1868 que és transformà el 1873 en Pere Alier S.A., fins convertir-se avui en la moderna factoria paperera Alier S.A., de gran incidència social i econòmica en la població.

Fou durant la gran expansió industrial del segle XIX a Rosselló, que aparegueren el molí d'oli Botta el 1864; Molí d'oli Clúa 1871; Molí Martí el 1875 i Molí Jové el 1883.