Història
En plena Reconquesta una torre situada en el lloc on avui s'emplaça la localitat, Ramon Berenguer IV en feu donació a un dels seus cavallers com prebenda, nomenat Guillem de Roussillón segons escriptura del 5 Desembre de 1161. El mentat cavaller guerrer propicià la toponímia derivada del seu punt d'origen, el "Roussillón" francès, fins la denominació actual de Rosselló.
Podem dir que la historia testimonial escrita comença a partir del moment de la seva conquesta pel Comte Ramon Berenguer IV i la consegüent donació. L'indret, després d'haver estat breument sota dominació dels Templers acabés sota la jurisdicció dels Hospitalers al ésser cedit a l'ordre per Ramon de Rosselló el 26 Desembre de 1176. Aquests mantingueren domini fins les darreries de l'Antic Règim (Segle XVIII). Pertanyé a la Preposoria de la ciutat fins el 1833, a partir del qual començà a regir-se per institucions pròpies.
Ara bé, segurament el seu origen com a lloc habitat li esdevé d'un antic assentament humà resultant d'algun clan iber, com ho testimonien les troballes arqueològiques, particularment Necròpolis que transcorren del enterrament en urna passant per el de cista fins la fossa comuna ja dintre la nostra era, marcant diferents etapes d'activitat i cultura humana. El lloc nomenat Caniz, Canissia i Al- Kanis, passà a pertànyer a l'Almúnia de Tabac, posteriorment als Templers inclòs dins la Cambra de Gardeny fins el 1317 en que fou incorporat a Rosselló sota ja la jurisdicció dels Hospitalers. Persistí com a nucli habitat fins el segle XVI.
La documentació escrita ens diu que Al-Kanis tenia una església paleocristiana dedicada a Sant Antolino, la construcció de la qual podria datar-se probablement entre els segles IV i V. Prop d'Al-Kanis un altre turó conegut com "La Tossa" ens testimonia la cultura romana, al existir en el mateix fins fa pocs anys, les restes d'una Vila del segle III o lV, com en dona fe la troballa de mosaics, carreus i altres peces ornamentals arquitectòniques com son ceràmiques vidrals, comunes d'època moderna, grisa medieval, fragments de tègula i tessel·les, etc... Com també l'existència d'una volta de celler possiblement formant part del conjunt residencial. Tanmateix unes fosses excavades en una roca propera al lloc ens testimonien el passat, el qual podria fins i tot remuntar-nos al Neolític.
L'Església, d'arquitectura neoclàssica i reminiscències plateresques en la portalada, fou manada construir pel bisbe Gregório Galindo el 1756, essent inaugurada el 1760. Està dedicada a Sant Pere Advíncola i per mandat del bisbe compartint copatronat amb la Verge del Pilar. La devoció a la Verge prengué força fins proclamar Festa Major la seva diada, a causa de l'epidèmia de còlera de l'any 1865 que sofria Rosselló, la qual es parà miraculosament després d'ésser passejada la imatge de la Verge del Pilar pels carrers i places de la població.
El cens d'habitants de Rosselló a mesura que començava a afeblir-se la pressió del Decret de Nova Planta manat per Felip V, el primer quart de segle XVIII, experimenta un considerable grau de creixement, fent que els 30 habitants d'aquell moment es transformessin en els 2100 actuals.
Amb una particularitat ben lloable que li garanteix la continuïtat: Ser un dels pobles capdavanters de la Comarca, amb el cens més elevat de menors de 0 a 15 anys (35'2%); esment que també seguint el mateix paràmetre d'índex, de gent amb edat de jubilació (22,07%). A conseqüència de la duplicitat en la font d'ingressos de la comunitat, l'agrícola i la industrial, Rossellógaudeix d'un nivell econòmic força regular i ben equilibrat, la qual cosa fa que davant l'absència de grans propietaris, s'aconsegueix que no existeixin classes socials i econòmiques massa diferenciades.Ans el contrari, el gruix de les famílies disposa d'uns ingressos més o menys estabilitzats aconseguint certa autonomia d'acció i manca de dependència a algun que altre cercle social determinat.
El fet comporta que Rosselló sigui una societat amable i alliberada de perjudicis, dotant-lo d'una capacitat d'integració que aconsegueix que el foraster o el nouvingut, és trobi sense complexes ni barreres, plenament integrat i admès a la societat rossellonesa. En els seus inicis Rosselló tingué com a element principal l'Agricultura; els farratges, cereals, el vi, l'oli i l'hortalisses, etc..., i foren els seus camps de producció, fins el 1952 en que s'inicià la primera plantació de pomeres racional; fins esdevindre la fruticultura factor principal de la producció agrícola. Font econòmica que comparteix amb el procedent del sector industrial.
Rosselló ja d'antic te una característica industrial, ben determinada puig en un Capbreu de la Camera de Gardeny el 1217 te censats entre la població i Al-Kanis 12 molins fariners i dos de drapers, aprofitant les corrents d'aigua del canal de Pinyana i la Sèquia del Cap. Molins alguns d'ells desapareguts o que reiniciarent les seves tasques en posteriors èpoques amb altres denominacions: Escuer, 1718, esdevingut després gran indústria tèxtil; Botta, 1795; Morlius, 1840, avui Molí del Serra; Clua, 1868 que és transformà el 1873 en Pere Alier S.A., fins convertir-se avui en la moderna factoria paperera Alier S.A., de gran incidència social i econòmica en la població.
Fou durant la gran expansió industrial del segle XIX a Rosselló, que aparegueren el molí d'oli Botta el 1864; Molí d'oli Clúa 1871; Molí Martí el 1875 i Molí Jové el 1883.
